Modest Cuixart i Tàpies (Barcelona, 1925 – Palamós, 2007) es manté com una de les figures més singulars, complexes i influents de l'art contemporani espanyol de la segona meitat del segle XX. El seu llegat constitueix un pilar indispensable per comprendre l'evolució de l'informalisme i les avantguardes de postguerra a Europa.
Cuixart va cofundar el 1948 el mític grup Dau al Set juntament amb Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats.
Durant els anys cinquanta, la seva residència a Lió i París va marcar el pas definitiu cap a l'informalisme matèric. Això va culminar amb un reconeixement internacional històric: l'obtenció del Primer Premi Internacional de Pintura a la V Biennal de São Paulo (1959), consolidant-se al costat de noms com Jean Dubuffet o Lucio Fontana en la escena global.
Durant les dècades de 1960 i 1970, la seva obra va evolucionar cap a una singular figuració eròtica, refinada i amb tints cal·ligràfics, habitada per rostres enigmàtics, nimfes i siluetes que combinaven la precisió gràfica amb un fons marcadament líric i inquietant.
Al llarg de les seves més de sis dècades de creació, Cuixart va exhibir el seu treball a les principals capitals de l'art —de Nova York a Tòquio.
La seva obra forma part de les col·leccions permanents de museus de renom mundial, com el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid), el MACBA (Barcelona) o la Tate Modern (Londres), recordant l'impacte universal d'un creador que va fer de l'art un exercici ininterromput de llibertat.
